dimarts, 12 de maig de 2009

Continua la guerra de desgast!

Durant l'últim mes hem donat de baixa un dels nostres membre més actius que ha passat al front de Vic. Tot i això, un dels membres històrics del front de Barcelona acaba de tornar d'un període d'entrenament a Mèxic, per incoporar-se a les files d'hostafrancs. La tecnologia ha millorat i ara ja disposem d'armes químiques que s'aniran servint a l'enemic amb forma de tapetes de grip porcina importada directament de l'altra banda del món.

Entre tapeta i tapeta d'un euro al bar Baluta també hem aconseguit infiltrar un dels nostres membres dins de les forces enemigues. Es tracta d'un soldat ras. Un netejavidres que està fent el doble joc al bàndol més debilitat. Després d'obrir-nos les portes del seu pis, i deixar-nos una clau de la qual ja en tenim una còpia, vam aconseguir un pereuat trofeu. Es tracta d'una capsa plena de caramels provinents de la festivitat de Sant Medir que oferien orgullosament a tot visitant que gosava entrar en el món de l'escalèxtric. Ja són nostres!!!

Tampoc els hi deu haver passat per alt les màquines que hem contractat per destruir l'entremat de carreteres que donen nom a la seva mena de trinxera repugnant. D'aquesta manera, l'enemic ja no coneixerà els seus origens, ni el perquè del seu nom, acabant amb una desesperació pròpia de l'Estevet quan veu passar de llarg a un grup de turistes. Aquesta destrucció s'està fent de forma lenta però constant, dificultant les maratonianes migdiades que es fan en aquell antro.

Aquí teniu un document gràfic que mostra la dura realitat http://www.tvhortaguinardo.com/produccio/2001/2001%2006%2025%20Projecte%20enderroc%20viaducte.jpg

Per últim, també reivindiquem una acció perpetrada aquesta setmana. El segrest expréss durant aquest cap de setmana de la motxilla de l'enemic més llarg, i del retorn de la mateixa com a agraïment del pagament del rescat consistent amb un nou paquet de tabac propietat del mateix, i que ja no tornarà a veure mai més.

Per acabar voldríem donar les gràcies a l'infiltrat major, i a l'estúpidesa de l'enemic en no adonar-se de la situació, i d'oferir-nos aigua calenta quan en realitat ja som totalment autàrtics pel què fa a la higiène.

Ara ja som campions, ara ja tenim la copa, ara ja hem guanyat la guerra!!!

dilluns, 8 de desembre de 2008

Tens foc?


Al llarg la setmana passada, el llarg (valgui la redundància) del pis dels burgesos baixà als baixos fons (més redundància) a disfrutar amb els "juerguistes" del món suburbà. Necessitava, suposem, sortir de la rutina estructurada del seu món empresarial i abandonar-se al món del plaer i els instints animals 1. Així que vingué amb l'afany de gaudir d'una intensa partida del PRO 2009 (nova droga estimulant provinent del Japó) per desconnectar de les seves obligacions i dels seus companys de pis. Després de vàries dosis de la nova mercaderia el llarg va decidir tornar cap al formigó però amb les presses característiques del seu “modus vivendis” i alardejant d’uns nivells de benestar impropis en aquests temps de crisi, el llarg va deixar a sobre la taula un paquet de barretes cancerígenes per estrenar davant la nostra estupefacció.

Nosaltres atònits, després de comprovar que aquell present no suposava cap perill envers la nostra integritat física i emocional, vam decidir xutar-nos nicotina fins a altes hores de la matinada a la salut del nostre mecenes (veure foto d'arxiu).

La seva resposta serà que l’acció ha estat premeditada per intoxicar-nos o per qualsevol altre motiu, però tots sabrem que és mentida. Que el rencor provocat per l’oblit li està rossegant les entranyes poc a poc, mentre s’imagina com els seus enemics, calada a calada, se li acaben el seu tabac. De fet tots sabem que tant els hi fa, que un paquet de tabac és insignificant per butxaques tant plenes, però en temps de guerra les petites victòries també són importants.

I aquesta és la siutació. Tot està per escriure. Tot està per fer. No tingueu pressa, tot arribarà quan menys us ho espereu. No és una amenaça, és un fet. Si les coses es volen fer ben fetes necessiten el seu temps, vosaltres ho vau donar tot en 2 dies. Ara ens toca a nosaltres...




1. Veure Baudrillard: Qualsevol del les seves vomitades sociològiques

dilluns, 1 de desembre de 2008


Barcelona, a 1 de diciembre de 2008

Sebas, Garau!
¡Gracias!
Ha sido muy fácil vivir con vosotros, ahora que las cucarachas me han llevado por la calle de la amargura.
Me gustaría daros un gran abrazo, un besazo enorme y poderos expresar lo tanto que me habeis ayudado.
Espero que encuentre en algún lugar otros sebas y garau, porque estos últimos meses llenos de enormes edificios, de prisas y locuras urbanas han sido geniales.
No sé porque os quise cuando os ví, teníais algo que me obligaba estar cerca de vosotros, igual era la cerveza, vete a saber.
Sea como sea, ahora he tenido la gran oportunidad de conoceros. Estais llenos de vida, bueno de vida?¿ quien dice vida, dice algo, vale?¿ de algo que se contagia, que hace que os aprecie cada vez más.
Sé que es difícil convivir conmigo, pero vosotros lo habeis conseguido, Aupa sois los mejores!

Nada, res!
Que os quiero,
Que gracias
Que nos vemos dentro de poco.

Un peto, merci!
Aupa barca!

Iogurt Revolution!!!



La passada nit del diumenge els escamots del feu, van aconseguir penetrar les muralles sempre grises de ciment, rere les quals els sempre burgesos de l’eixample es pretenen amagar com cobards. Un cop dins vam poder comprobar què s’amaga rere la seva refinada postura. Al entrar la fortor era horrorosa i el panorama grotesc; verdura mig podrida per tota la cuina, olles brutes, colilles per tot arreu i restes del seu repugnant menjar, les arcades de repugnància eren inebitables. Armats de valor vam resistir, vam aconseguir mapes detallats del pis i altre informació que ara no rebalarem perquè serà utilitzada en la gloriosa batalla final. Finalment vam procedir a l’atac. L’endemà al matí els propietaris dels mitjans d’explotació del proletariat van esmorzar xarop de bastó, els iogurts que solien degustar tranquilament ajeguts a les seves poltrones es van girar contra ells. Mentre empessaven cullerada rere cullerada van descobrir entre la suau crema blanca les restes podrides que havien deixat setmana rere setmana escampades per tot el seu territori i que nosaltres amb tècniques que ara no desvetllarem vam introduir dintre els iogurts. Tenim constància que més d’un va vomitar mentre li queien les llàgrimes en adonarse de la vulnerabilitat de la seva condició humana. Pròximament publicarem les imatges que vam poder aconseguir d’aquest espectacle de la naturalesa.

Per altre banda vam dur a terme una altre acció simplement dedicada a minar la dèbil moral enemiga. Aquesta va consistir en persuadir a l’enemic més gras que si carretejava per tota barcelona una gran maleta i la portava fins el nostre pis el seu cos adoptaria una imatge escultural i seria molt millor. Com sabem la burgesia és fàcilmant corruptible per la seva simplicitat moral i l’enemic hi va caure de quatre potes. El que no sabia és que la maleta conteia l’ordinador del que tant fanfarrejen d’haver robat. Un cop va arribar al pis se li va explicar l’engany, la reacció va ser agafar l’ordiandor i tornar altre bolta a patejar tota la ciutat. El que no sabem és si ho va fer per salvar el seu “tresor” o bé per veure si aconseguia d’una vegada el cos escultural. Desde el feu ara ja estem en condicions de desvetllar la funció real de l’ordinador suposadament robat. La funció d’aquest era recopilar informació amb la tecnologia de el KGB que amaga rere la carcasa. Ara ja disposem i pròximament serà usada o sigui que ja us podeu quedar l’ordinador o menjar-vos-el amb salsa iogurt.

dimecres, 22 d’octubre de 2008

Contra la tirania


Arriben rumors, negres tempestes assetgen la tranquilitat. Hi ha qui afirma que els ha vist. Personatges rupestres, però malignes que pertorben la tranquilitat i la pau a la vila d'hostafrancs. Tenen contactes internacionals, narcotraficants amb pell de xai que des de la llunyania llancen missatges de suport a la burgesia dominant. Finalment ha succeït el pitjor que ens temiem, les forces del mal s'han reunit de nou. Des del punt més remot de l'eixample, estenent el seu verí per totes les contrades. L'eix del mal ha renascut de les cendres com l'au fènix per tornar al peu del canó amb el seu plan malèfic de llençar sacs de merda a tots aquells que creuen inferior a ells. Són poderosos, ells tenen els mitjans, però nosaltres tenim la fe de realitzar la feina ben feta, de defensar la legitmitat històrica de ser el feu, sí, el feu de la capital. Primer va ser l'amenaça d'un blog, inexistent fins ha quatre dies, i ara ens conviden a la resistència. Són descendents directes de les tenebres de mordor, terres inòspites sense color, sense aire, sense sentiments... És per aquest motiu que només poden encomanar-se a la simbologia més vil de la "urbe" barcelonina, un pont de formigó que té forma de joc per criatures. Des de la resistència donem ànims a tots aquells que es troben sota la opressió de la foscor dels elitistes convergents de l'eixample, alhora que els convidem a la resistència proletària i/o militant.


Perquè nosaltres som activistes de base! "Y si hay que fusilar, se fusila!!!!



PD: Els rumors afirmen que els pertanyents a la secta de l'escalèstric porten aquesta serigrafia als calçotets:


Un pis per gobernar-los a tots. Un pis per trobar-los. Un pis per atraure'ls i lligar-los en les tenebres, a la burgesia d'Alfons X. A l'excalèstric, on s'estenen les ombres.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Seguim avançant trinxeres


Ahir el nostre escamot va aconseguir una nova victòria que mina la moral de l'enemic. Tenim la seva sal. Segurament avui a l'hora de dinar algun d'ells es posarà el davantal, tallarà amb convicció una ceba, posarà aigua a bullir, però no tindrà sal i haurà de baixar al carrer a comprar-ne. De fet no és més que una altre manera d'abaixar-se els pantalons. Aquest atac ha estat la nostra resposta a la seva resposta. Ara esperarem atents els seus pròxims moviments. Segurament ens tornaran a il·lustrar amb la seva originalitat; nosaltres vam crear el blog, ells també, ves doncs que ara no ens entrin a casa i ens robin el sucre!

Com a estrategues ultabenparits que som us donarem un consell, no es pot guanyar una guerra anant sempre dues passes enrere del teu enemic.

Estar més que clar: som el puto feudo

dijous, 2 d’octubre de 2008

Som el feu!!!!

Hola a tots i a totes, als que us heu rendit, als que encara resistiu, als que tornen de l'exili i als que hi van, també als que són prou valents per plantar-nos cara. Aquest és el nou blog del ja conegut feu d'hostafrancs (per molts mals noms que la publicitat enemiga ens intenti penjar...). Des d'aquí informarem de totes i cadascuna de les accions militars que durem a terme en aquest nou any. La nostra lluita és eficaç, l'enemic es replega unint antics pisos resistents, senyal de la seva debilitat però també encara de les seves forces. Seria inútil allargar-nos exposant amb detalls aquest punt, simplement guanyarem, simplement perquè som el feu i per tant, el millor pis de la plana a barna que hi ha hagut en molts anys.

Pròximament penjarem a la vista de tothom vídeos, fotografies, plànols, i escrits detallats sobre les pròximes incursions a la urbe catalana.

PD: Informem als fans que si bé la batalla amb artilleria contra les cuques la varem perdre, la nova tàctica de guerrilla ha funcionat molt bé i tots els amagatalls enemics han estat localitzats i destruïts. Actualment doncs tot i que encara queden algunes escaramusses podem dir que la victòria és nostra.