Tens foc?

Al llarg la setmana passada, el llarg (valgui la redundància) del pis dels burgesos baixà als baixos fons (més redundància) a disfrutar amb els "juerguistes" del món suburbà. Necessitava, suposem, sortir de la rutina estructurada del seu món empresarial i abandonar-se al món del plaer i els instints animals 1. Així que vingué amb l'afany de gaudir d'una intensa partida del PRO 2009 (nova droga estimulant provinent del Japó) per desconnectar de les seves obligacions i dels seus companys de pis. Després de vàries dosis de la nova mercaderia el llarg va decidir tornar cap al formigó però amb les presses característiques del seu “modus vivendis” i alardejant d’uns nivells de benestar impropis en aquests temps de crisi, el llarg va deixar a sobre la taula un paquet de barretes cancerígenes per estrenar davant la nostra estupefacció.

Nosaltres atònits, després de comprovar que aquell present no suposava cap perill envers la nostra integritat física i emocional, vam decidir xutar-nos nicotina fins a altes hores de la matinada a la salut del nostre mecenes (veure foto d'arxiu).

La seva resposta serà que l’acció ha estat premeditada per intoxicar-nos o per qualsevol altre motiu, però tots sabrem que és mentida. Que el rencor provocat per l’oblit li està rossegant les entranyes poc a poc, mentre s’imagina com els seus enemics, calada a calada, se li acaben el seu tabac. De fet tots sabem que tant els hi fa, que un paquet de tabac és insignificant per butxaques tant plenes, però en temps de guerra les petites victòries també són importants.

I aquesta és la siutació. Tot està per escriure. Tot està per fer. No tingueu pressa, tot arribarà quan menys us ho espereu. No és una amenaça, és un fet. Si les coses es volen fer ben fetes necessiten el seu temps, vosaltres ho vau donar tot en 2 dies. Ara ens toca a nosaltres...




1. Veure Baudrillard: Qualsevol del les seves vomitades sociològiques

Barcelona, a 1 de diciembre de 2008

Sebas, Garau!
¡Gracias!
Ha sido muy fácil vivir con vosotros, ahora que las cucarachas me han llevado por la calle de la amargura.
Me gustaría daros un gran abrazo, un besazo enorme y poderos expresar lo tanto que me habeis ayudado.
Espero que encuentre en algún lugar otros sebas y garau, porque estos últimos meses llenos de enormes edificios, de prisas y locuras urbanas han sido geniales.
No sé porque os quise cuando os ví, teníais algo que me obligaba estar cerca de vosotros, igual era la cerveza, vete a saber.
Sea como sea, ahora he tenido la gran oportunidad de conoceros. Estais llenos de vida, bueno de vida?¿ quien dice vida, dice algo, vale?¿ de algo que se contagia, que hace que os aprecie cada vez más.
Sé que es difícil convivir conmigo, pero vosotros lo habeis conseguido, Aupa sois los mejores!

Nada, res!
Que os quiero,
Que gracias
Que nos vemos dentro de poco.

Un peto, merci!
Aupa barca!

Iogurt Revolution!!!

La passada nit del diumenge els escamots del feu, van aconseguir penetrar les muralles sempre grises de ciment, rere les quals els sempre burgesos de l’eixample es pretenen amagar com cobards. Un cop dins vam poder comprobar què s’amaga rere la seva refinada postura. Al entrar la fortor era horrorosa i el panorama grotesc; verdura mig podrida per tota la cuina, olles brutes, colilles per tot arreu i restes del seu repugnant menjar, les arcades de repugnància eren inebitables. Armats de valor vam resistir, vam aconseguir mapes detallats del pis i altre informació que ara no rebalarem perquè serà utilitzada en la gloriosa batalla final. Finalment vam procedir a l’atac. L’endemà al matí els propietaris dels mitjans d’explotació del proletariat van esmorzar xarop de bastó, els iogurts que solien degustar tranquilament ajeguts a les seves poltrones es van girar contra ells. Mentre empessaven cullerada rere cullerada van descobrir entre la suau crema blanca les restes podrides que havien deixat setmana rere setmana escampades per tot el seu territori i que nosaltres amb tècniques que ara no desvetllarem vam introduir dintre els iogurts. Tenim constància que més d’un va vomitar mentre li queien les llàgrimes en adonarse de la vulnerabilitat de la seva condició humana. Pròximament publicarem les imatges que vam poder aconseguir d’aquest espectacle de la naturalesa.

Per altre banda vam dur a terme una altre acció simplement dedicada a minar la dèbil moral enemiga. Aquesta va consistir en persuadir a l’enemic més gras que si carretejava per tota barcelona una gran maleta i la portava fins el nostre pis el seu cos adoptaria una imatge escultural i seria molt millor. Com sabem la burgesia és fàcilmant corruptible per la seva simplicitat moral i l’enemic hi va caure de quatre potes. El que no sabia és que la maleta conteia l’ordinador del que tant fanfarrejen d’haver robat. Un cop va arribar al pis se li va explicar l’engany, la reacció va ser agafar l’ordiandor i tornar altre bolta a patejar tota la ciutat. El que no sabem és si ho va fer per salvar el seu “tresor” o bé per veure si aconseguia d’una vegada el cos escultural. Desde el feu ara ja estem en condicions de desvetllar la funció real de l’ordinador suposadament robat. La funció d’aquest era recopilar informació amb la tecnologia de el KGB que amaga rere la carcasa. Ara ja disposem i pròximament serà usada o sigui que ja us podeu quedar l’ordinador o menjar-vos-el amb salsa iogurt.