Ahir el nostre escamot va aconseguir una nova victòria que mina la moral de l'enemic. Tenim la seva sal. Segurament avui a l'hora de dinar algun d'ells es posarà el davantal, tallarà amb convicció una ceba, posarà aigua a bullir, però no tindrà sal i haurà de baixar al carrer a comprar-ne. De fet no és més que una altre manera d'abaixar-se els pantalons. Aquest atac ha estat la nostra resposta a la seva resposta. Ara esperarem atents els seus pròxims moviments. Segurament ens tornaran a il·lustrar amb la seva originalitat; nosaltres vam crear el blog, ells també, ves doncs que ara no ens entrin a casa i ens robin el sucre!
Com a estrategues ultabenparits que som us donarem un consell, no es pot guanyar una guerra anant sempre dues passes enrere del teu enemic.
Estar més que clar: som el puto feudo
4 comentaris:
Feudo de què???
Aquí preteneu enganyar? Sou i sereu "els espanyols".
BADAL IS NOT DEAD!
Els vostres comentaris carregats de rencor no ens poden afectar. No podeu viure del passat. Avanceu una passa però en retrocediu dues.
PD: Moriu-vos en la immensitat de la incipidesa!
HA HA HA, que salao que soy!!!
Unga, Unga! Matelele umbasa ase kana
sou i sereu amos del que calleu i sou i sereu esclaus del que dieu..La guerra es com una cursa, no sempre guanya el que arranca primer.
Alfons X, el savi exkalextrik!
Publica un comentari a l'entrada